Malalties dels ocells. La prevenció.
El primer problema que presenta un ocell malalt és realitzar un diagnòstic correcte. Sovint els símptomes que presenten són comuns a diferents malalties, de manera que resulta molt difícil, a simple vista, arribar a una conclusió determinant. La falta de gana, l'aparença, la dificultat en la respiració o la diarrea ens indiquen que l'ocell està malalt, però poc més. La visita a un veterinari, quan no es tracta d'un especialista i els símptomes són confusos, resulta poc efectiva i acaba amb la recepta d'algun antibiòtic d'espectre ampli. Per facilitar la difícil tasca dels aficionats als ocells, publicarem durant les pròximes setmanes alguns articles sobre les malalties més freqüents, els seus símptomes i el seu tractament. El seu coneixement no ens convertirà en experts, però pot ser-nos d'utilitat en els casos més evidents i, sobretot, pot contribuir a millorar les condicions dels nostres ocells. Tanmateix, si després d'haver observat l'ocell malalt tenim el dubte més mínim sobre el possible tractament, sempre serà recomanable el consell d'un expert, moltes vegades un criador amb experiència i, quan això sigui possible, el diagnòstic d'un veterinari especialista en aus. Alguns consells El més important en la lluita contra les malalties dels nostres ocells és la prevenció. El control de les entrades d'ocells nous, una alimentació sana i equilibrada, una bona higiene i unes instal·lacions adequades evitaran molts problemes i reduïran la possibilitat d'aparició de brots infecciosos o problemes metabòlics que converteixin el que és una meravellosa afició, en un sala d'urgències. Aquestes són algunes de les indicacions que hauriem de seguir.
Però tots aquests consells no ens serviran de gaire si no dediquem una part del nostre temps als nostres ocells. No ja a cuidar-los, netejar-los o alimentar-los, sino sobretot a observar-los. L'observació de les nostres aus ens permetrà disfrutar encara més de la nostra afició i ens permetrà saber quin és el seu estat en cada moment. Aprendrem a conèixer-los i sabrem identificar el que és un comportament normal i el que pot ser el principi d'una malaltia. Davant de l'indici més lleu haurem de separar l'ocell de la resta d'animals i seguir atentament la seva evolució. La rapidesa en l'inici del tractament sovint és la clau per tallar el problema. Deixar-lo per a més endavant o esperar que se solucioni per si mateix, acostuma a acabar malament.
